Aquesta pàgina ha estat revisada.
Plauhenme com cantor los clars de lluna
En las nits del hiven ricas d' estrellas,
Y en las postas de sol las boyras bellas
Gom á pols d' or desfentse de una en una.
Jo amo las onas de tranquil llacuna
Y las torras feudals pel sol vermellas,
Que al reflectarse 's bressan en aquellas
Fins que á borrarlas ve nit importuna.
Y plauhenme també las flors pintadas,
Y la veu de las selvas misteriosa,
Y dels bons temps que foren las baladas:
¡Mes ay! ¿qué val pel cor la troba hermosa,
Del mon las armonías encantadas,
Al costat del recort de una amorosa?
Cornellá, maig de 1845.
