Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/242

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ¡Oh! jo estich devant teu, y t' amorosa pensa
 Apenas ton bell cor á enagenar comensa
 Quant mou cor la comprent.

 Benehit sia Deu, pus al formarte un dia
 Derramá en tu y la nit tant amor y armonia,
 Y perque fos ditxós,
 A tu y la nit os fiu tan puras, tan hermosas,
 Tan plenas de perfums, d'encants, d'estels llustrosas,
 Tan dolsas á las dos.

 Si, benehim á Deu, á Deu que 't fiu tan pura,
 Que vestí 'l jorn de llum, d' estels la nit obscura,
 Y omplí mon cor de mel:
 A Deu que ab son voler los monts mes alts aterra,
 Pus es qui fiu brillar tos ulls sobre la terra,
 Com la lluna en lo cel.

 Ell nos ensenyá á amar; lo amor, paraula santa,
 Lo amor per qui tot viu, lo amor á qui tot canta:
 Ell es qui fiu la nit.
 Ell es lo qui en ton cos que lo meu encadena
 Las gracias derramá com una copa plena,
 Y lo amor en mon pit.

 Deixa donchs que t'estim. ¡Oh! lo amor es la vida;
 Es lo sol que se 'ns pont quant á la tomba humida
 Comensam á baixar.
 Sens ell res es perfet; res sens ell brillo dona.