Vés al contingut

Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/242

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Oh! jo estich devant teu, y t' amorosa pensa
Apenas ton bell cor á enagenar comensa
Quant mou cor la comprent.

Benehit sia Deu, pus al formarte un dia
Derramá en tu y la nit tant amor y armonia,
Y perque fos ditxós,
A tu y la nit os fiu tan puras, tan hermosas,
Tan plenas de perfums, d'encants, d'estels llustrosas,
Tan dolsas á las dos.

Si, benehim á Deu, á Deu que 't fiu tan pura,
Que vestí 'l jorn de llum, d' estels la nit obscura,
Y omplí mon cor de mel:
A Deu que ab son voler los monts mes alts aterra,
Pus es qui fiu brillar tos ulls sobre la terra,
Com la lluna en lo cel.

Ell nos ensenyá á amar; lo amor, paraula santa,
Lo amor per qui tot viu, lo amor á qui tot canta:
Ell es qui fiu la nit.
Ell es lo qui en ton cos que lo meu encadena
Las gracias derramá com una copa plena,
Y lo amor en mon pit.

Deixa donchs que t'estim. ¡Oh! lo amor es la vida;
Es lo sol que se 'ns pont quant á la tomba humida
Comensam á baixar.
Sens ell res es perfet; res sens ell brillo dona.