Lo amor li obrí de Náàpols la conquista,
Y amor mateix de Nápols lo llansá.
Clavant sobre aquell tron' llavors la vista,
«Mon fer, digué, me l' guanyará demá.
«Mes que als sospirs de amor Nápols la bella
De via fora s' rendirá á las veus.
Jo ab mos almogavérs vindré sobr' ella,
Y la inconstant ciutat caurá á mos peus.»
Y de aquella ciutat y de aquells pobles
Avuy Alfons lo sabi vencedor,
Uneix las armas á tas armas nobles,
Y la corona á ta corona d' or.
Detras del reys veniu los qui la fama
De braus, de sabis ó marins teniu.
De vostres cors que 'l patri foch inflama
A vostre patria á fer tribut veniu.
Rogers, Martells, Entenças y Moncadas,
Marchs, Berguedans, Villamarins, Marquets,
Los qui donaren lleys á las onadas,
Los qui ompliren lo mon de vostres fets;
Devant s' ara veniu de amor en mostra,
Blassons y cants y glorias á oferir,
Perque sent de nou gran la patria vostra
Puga de nous llorers son front cenyir.
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/25
Aquesta pàgina ha estat revisada.
