Aquesta pàgina ha estat revisada.
«Beneheixme, ma senyora,
Perque sia en las batallas
Venturós jo y mes temuda
Que 'l foch dels núvols ma llansa.
« Beneheixme, amoroseta,
Beneheixme ¡ay! ó be mátam,
Pus mes vull morir que veurer
En eixos ulls una llágrima.
«Mes has d' entendrer, hermosa,
Que si me negas ta gracia,
Y me impedeixan tos plants
De anar á la guerra santa,
«Dirá 'l mon que per ta culpa
Se ha robellat una espasa,
Quant per defensar la tomba
Del bon Jesus ne falta van;
«Y de Rocafort dirá
Qu' es un caballer sens ánima,
Y que no tens fe ni ets noble
Dirá 'l mon de tu, Mahalta.»
—«Álsat, lo bon caballer;
Arnau de Rocafort, álsat;
Com ho desitjo, en la guerra
Venturós lo cel te fassa:
