Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/255

Los qui arrastrau d' esclaus la vil cadena
O 'ls qui 'l cap fa rodar s' alta estatura;
Los qui enrojireu combatent l' arena,
O 'ls qui cobarts llansareu la armadura,
Veniu: en eix alberch per cada llaga
Lo bálsam trovareu ab que se apaga.

Veniu: aqui hi ha de aygua la cisterna
Hont apagar podreu la set que os mata;
Lo arbre aqui hi ha de fullaraca eterna
Hont no se sent del sol la flama ingrata;
Aqui tenda 'l soldat, aqui llanterna
Trova 'l mari, y 'l pobre una llar grata,
Pus aqui lo mortal ab Deu habita,
Y en Deu trova 'l consol que necesita.

Senyor! Senyor! so encara massa jove
Per' fugir, sens combatrer, de la terra:
Se que al qui mes amau voleu que prove
Ans que 'l repós los rischs de dura guerra:
Se que so com lo aucell que abans que trove
Son niu un colp de vent lluny lo desterra,
¡Mes ay! si un jorn un niu deu abrigarme,
Vulla, ó Deu, lo alé vostre 'n eix portarme.

Portaume en aqueix niu ahont vingué un dia
Ramon á celebrar vostra grandesa,
Cisne de un' altre edat que ab s'armonia
La trista veu del bosch deixá sospesa;