Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/259

 Que no ha tingut may galan,
 Ni ha sentit may amoretas;
 Y com ciutat encantada
 Que ab lluminarias festeja
 A son rey, hermós estava
 Lo cel tot guarnit d' estrellas.

 Trista está donya Violant,
 Tristeta encara que reyna,
 Pus també sota 'l mantell
 De púrpura té 'l cor penas,
 Com debaix de una armadura,
 Com sota un gipó de seda.

 Plorava donya Violant
 Del rey don Joan l' ausencia,
 Qu'en mes sos falcons estima
 Que sas caricias y festas.

 «Ingrat, ingrat ets, oh rey,
 «Pus per' anar tras las feras
 «Viuda y soleta en mon llit,
 «Viuda y soleta me deixas!
 «Qué te han fet los aucellets
 «Que de mort los persegueixas
 «Sens enternirte los plors
 «Dels viudos que fan tas fletxas?
 «O no has tingut may amors
 «O be tens lo cor de pedra,