Aquesta pàgina ha estat revisada.
«Se amaga 'l sol fugint d' ella;
«Y quant fuig del cel la lluna
«Y dels estels que la cercan;
«Com rey en carro triunfal,
«Lo sol per lo cel passeja.»
Brillava entre tant la lluna
Platejant mar, monts y selvas,
Y 'ls núvols llaugers corrian,
Y 'l mar dormia en la arena,
Mentres la reyna plorava,
Recolsada en la finestra,
Ab plors qu' eixian del cor,
Del rey don Joan l' ausencia.
¿Perqué tocan las campanas
De l' antiga Barcelona
Ab trist so y adolorit,
Com viudas que al espós ploran?
Perqué ab gemechs y alarits
Van pels carrers las matronas
Regant ab plors las manetas
Dels infants qu' en llurs pits popan?
¿Perquè 'ls menestrals honrats
Y los qui esparons d' or portan,
