Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/266

 Qu' esta poch acostumat
 A cantar devant de reynas
 Y en artessonats palaus,
 Y que aixi quant ab vos parle
 Li podrá 'l valor faltar
 O tremolarli la veu
 Pus son cor trémol está.

 No mirau, ¡ay! á sas rimas
 Ni á son aspre so mirau,
 Pero mirau á son cor
 Qu' encara que humil es franch.
 No porta l' arpa de plata
 Ni gorra de grana al cap,
 Mes en cambi tampoch crema,
 Com altres, encens venals.
 Calsa modestas sandálias,
 Mes ad eixir de un palau,
 No sacud, com ho fan altres
 La pols que: allí s' hi ha posat ;
 Y ha servit mes de una volta
 Son mantell, sí be es de drap,
 A las bellas de catifa,
 Y á los pobrets de abrigall.

 No ho olvidau, ma senyora,
 Pus sols aixis disculpat
 Queda de parlar ab vos
 Qui parla ab tan aspres cants.