Aquesta pàgina ha estat revisada.
En eix mar naufragaren de tristura
Quant sa nau entreveya ja lo port.
Quant la primera grada trepitjava
Del altar que Favencia li erigí,
Quant sentat en son carro comensava
De la gloria á recórrer lo camí;
La mort, ¡oh taberins! qu' es envejosa
Al ídol derrocá de son altar;
Al artista arrancá de sa carrossa
Y son mantell de gloria li esqueixá!.....
¡Pobre cantor! ploraulo ab mí, ninetas,
Y al bon Jesus pregau per éll ab mí,
Mestres sa patria com á artista 'l plora,
Mentres sa mare 'l plora com á fill!
Dorm en pau, pobre cantor,
En eixa terra de dol
Solitaria,
Hont una mare ab amor
Vindrá á resa' al caure' 'l sol .
Sa pregaria.
