Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/292

Damnatzme á mort, mais ¡las! sia ab laugera
Sageta d' aur que vole dret al cor:
Damnatzme á mort, mais no apartetz la vista
Quant luny de vos partray de mort playat,
Car fora dar dos morts á m' arma trista,
E en vers de mi trop niera cruzeltat.

Lagremejant é al coll l'arpa plorosa
Iray pel mon mon fat mesquí xantant;
Lagremejant é ab bocca rugallosa
Diray als rius é als auzeletz mon plant:
Lagremejant nutriray, ¡las! ma pensa
Per morir tost, com l' auzelet ferit
Per tost morir enfonça sens temensa
Ab bech cruzel lo tret pus dins del pit.

Nier fonch lo jorn en que 'm parí ma mayre,
Car me parí per sser desventurat:
Nier fonch lo jorn en que digué mon payre:
«Yeu faray d' ell un joglar ó un soldat:»
Mais fonch pus nier lo jorn en que confiantne
En vos y en mi á amarvos me prenguí;
Car si com cell que al sol torn' cech mirantne
E yeu ceguí tantost á vos mirí.

Trist es mon fat, pus trist que nuyt escura
Paubre d' estels é rica de fredor:
Trist es mon fat com niera sepultura,
Car far yeu suy d' enuig é de tristor;