Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/306

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

<poem>  Tot ple d'innocencia, tot ple d'esperansas  De amor y de gloria, al cáurer del cel,  Ho perde al obrirse del viure' á las penas,  Com de urna que 's trenca s' escapa la mel?

 ¡Oh! trist fora 'l viurer si 'l fret de la tomba,  Com nostre cor seca, secás ¡ay! sas flors;  Si al pondrerse lo astre de nostra existencia  Ni un rastre de aquellas quedás en los cors.

 ¡Mes ah! per ventura la posta del viurer,  Encara que trista com ho es la del sol,  Es rica, com eixa, també 'n esperansas;  Raigs d’or també 'ns deixa per nostre consol.

  Mes ah! per fortuna la nit del sepulcre  No es mes que 'l crepúscol del jorn del esprit;  Be axi com las sombras que 'l cel nostre entelan  Nos diuhen que'n altres lo sol es sortit.

 Axi donchs, hermosa, ¿qué importa que more  Tot quant en nosaltres çreá Deu de fanch?  ¿Qué importa que torne la terra á la terra,  Y ab ella las rosas regadas ab planch?

 ¿Qué importa que 's perden los somnis que jugan  Ab alas dauradas entorn dels bressols?  Qué 'ns fugen las vanas clarors de la gloria,  Cohets que sols brillan quant cauhen en pols?