Oh si, viurá sempre lo amor nostre, ó nina;
Y si ara á vegadas al pondrers lo sol
Sentim lo un y l' altre que un vent de tristesa
Nostres cors que se aman vesteix com de dol;
Y si ara al recorrer los camps per las tardes,
Ton front en ma espatlla, ton bras en mon bras,
Vehem plens de alarmas que 'ls sols que aqui brillan,
Com bell fou llurs naixer es trist llur ocas:
Un jorn quant no quede de nostra existencia
Sino 'ls esprits nostres y. en ells nostre amor,
Amor pur que aumente ma gloria ab la gloria,
Amor sant que 'ns fasse gosar del Senyor;
Yehent que no moran las flors que alli naixen,
Yehent que no's ponan los sols en lo cel,
Que 'l jorn que alli brilla no te alba ni tarde,
Ni 'l viurer amarga cap gota de fel,
Los camps recorrentne d' eterna verdura,
Ton front en ma espatlla, ton bras en mon bras,
Veurem sense alarmas passar aquells dias
Tels quals hi hagué aurora, mes no hi haurá ocás!
Febrer de 1854.
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/308
Aquesta pàgina ha estat revisada.
