Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Crestas, que roures de mil anys cenyeixan,
 Aixecan fins al cel;
 Ni en sonorosas voltas assentadas
 En llaugeras columnas d’or y marbre,
 Darán venals llahors als qui mereixan
 Sols despreci cruel.

 Ni temes, Patria, que ab cantars joyosos
 Tas llágrimas insulte de viudesa,
 Ni recorde 'ls vils noms dels qui trencaren
 Lo ceptre de tos reys:
 Prestem son foch de Catalunya l' geni,
 Y al mon recordaré la sabiesa
 Y bravura de aquells que un jorn li daren
 Llur dialecte y llurs lleys.

 Prestenm' llur geni 'ls trobadors que dorman
 En llits de marbre 'n pau y exempts de pena,
 Y en melós llemosí, pus es lo idioma
 Ab que parlo al Senyor,
 Cantaré tas grandesas, Laletania,
 Tos comptes y reys braus que per l' arena
 Lo pendó arrossegaren de Mahoma,
 Del Sarrahí traidor.

 Cantaré als paladins qu’ en las riberas
 Del Jordà venerat, 1’ arena santa
 Ab sanch tenyiren, que ab sa sanch divina
 Lo Fill de Deu regá,