Aquesta pàgina ha estat validada.
Al nou jorn ja estaria
Morta de pena.
Mes no, que ma coloma
Que tant m' estima,
Per' estar baix mas alas
També suspira;
¡També la pobra
A son niu per' tornarne
Lluny de mi plora!
Ea, coloma mia,
Esten tas alas
Que ab las suas estesas
Lo espós te aguarda.
Las sombras venen,
¡Y ay si lluny lo un del altre
Nos sorprenguessen!
De mare baix tas alas
Ton fill abriga,
Com lo aucell que al niu torna
Ho fa ab sa cria,
Y á fill y á mare
A mon cor, qu' es sols vostre,
Que os porte un ángel!
Valladolit, Agost de 1857.
