Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/318

Jo axi, pobre soldat que de l' arena
Sortí ab lo cor nafrat ab cruel ferida;
Mariner qu' en lo mar de aquesta vida
Mil perills correguí,
Vinch á penjar ma lira en ma cabanya
Y á cantar á mon Deu y á las hermosas,
Com lo trist aucellet en la montanya
Lluny del brugit de aqui.

Lluny del brugit del mon que al pobre poeta
Ve á exigir un consol en s' amargura,
Com al torrent un poch de s'aygua pura
Lo viandant sedent,
Y que 'l xiula després y que lo insulta,
Com tira 'l viandant una fangada,
Després de haber sa bocarefrescada,
A l' aygua del torrent.

Trist del cantor que sols punteja l' arpa
Y als mortals aconsola, perque pensa
Trovar en ells en dolsa recompensa
Agrahiment y amor;
Que arrancaránli 'ls homens fulla á fulla
Sa corona de flors y poesia,
Y entelaran son front que relluia
Del geni ab la claror,

Y al buscar en son, cor il-lusions novas,
Y al buscar en sa lira novas trovas