Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/318

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Jo axi, pobre soldat que de l' arena
 Sortí ab lo cor nafrat ab cruel ferida;
 Mariner qu' en lo mar de aquesta vida
 Mil perills correguí,
 Vinch á penjar ma lira en ma cabanya
 Y á cantar á mon Deu y á las hermosas,
 Com lo trist aucellet en la montanya
 Lluny del brugit de aqui.

 Lluny del brugit del mon que al pobre poeta
 Ve á exigir un consol en s' amargura,
 Com al torrent un poch de s'aygua pura
 Lo viandant sedent,
 Y que 'l xiula després y que lo insulta,
 Com tira 'l viandant una fangada,
 Després de haber sa bocarefrescada,
 A l' aygua del torrent.

 Trist del cantor que sols punteja l' arpa
 Y als mortals aconsola, perque pensa
 Trovar en ells en dolsa recompensa
 Agrahiment y amor;
 Que arrancaránli 'ls homens fulla á fulla
 Sa corona de flors y poesia,
 Y entelaran son front que relluia
 Del geni ab la claror,

 Y al buscar en son, cor il-lusions novas,
 Y al buscar en sa lira novas trovas