Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ni 'ls cants que 'l Senyor te inspira
Se 'ls ne porta tots lo vent;
Pus si son perduts pels homens
A qui los cantars enujan,
Convertits en encens pujan
Al trono del tot Potent.
Mes no que 'ls cants del poeta
Sont com la boyra que vola
Y al cel y al mon, si be sola,
Als dos fa servey de vel;
Y, ó cau y llavors en pluja
Convertida 'l mon fecunda,
O 's desfá en vapors, y puja
Y 's pert llavors en lo cel.
Mes no que 'l Senyor que conta
Las gotas de la rosada
Que cau en la ona argentada
De la mar, mirall de Deu;
Lo qui acull lo encens que crema
Prop del cel en las montanyas,
Y del bosch en las entranyas
Ou dels moxonets la veu;
Contará, cantor, las sílabas
De tos cantars armoniosos,
Y tos cantars vaporosos
Acullirá ab sant amor;
