Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/320

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ni 'ls cants que 'l Senyor te inspira
 Se 'ls ne porta tots lo vent;
 Pus si son perduts pels homens
 A qui los cantars enujan,
 Convertits en encens pujan
 Al trono del tot Potent.

 Mes no que 'ls cants del poeta
 Sont com la boyra que vola
 Y al cel y al mon, si be sola,
 Als dos fa servey de vel;
 Y, ó cau y llavors en pluja
 Convertida 'l mon fecunda,
 O 's desfá en vapors, y puja
 Y 's pert llavors en lo cel.

 Mes no que 'l Senyor que conta
 Las gotas de la rosada
 Que cau en la ona argentada
 De la mar, mirall de Deu;
 Lo qui acull lo encens que crema
 Prop del cel en las montanyas,
 Y del bosch en las entranyas
 Ou dels moxonets la veu;

 Contará, cantor, las sílabas
 De tos cantars armoniosos,
 Y tos cantars vaporosos
 Acullirá ab sant amor;