Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jo tórno ab l' arpa sens cordas
De tant cantar regullós,
Com á sa cova 'l salvatge
Ab lo buyrach vuyt al coll;
No per' fugir los perills,
Mes per' secar la suor
Y descansar á ta sombra,
Qué es lo combat fatigós.
Jo torno á ta, ó ma cabanya,
Com lo anacoreta al mont,
Perque allá en la soledat
Millor parla ab Deu lo cor,
Y pera, en las nits de lluna
A la una ab los rossinyols,
Cantar pera reposar,
Pus son los cants mon repós.
Y quant en carro de grana
Ixe 'l sol per l' horisont,
Com rey que va á la conquista
Ab son mantell mes costós,
Sacudiré la rosada
De ma cabellera jo,
Com los moxons de llurs alas
Y de llurs fullas las flors;
Y despres de haber resat
Lo himne del matí al Senyor,
En llit de fullas y d' herbas
Me entregaré á un somni dols
