Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/323

 Jo tórno ab l' arpa sens cordas
 De tant cantar regullós,
 Com á sa cova 'l salvatge
 Ab lo buyrach vuyt al coll;
 No per' fugir los perills,
 Mes per' secar la suor
 Y descansar á ta sombra,
 Qué es lo combat fatigós.
 Jo torno á ta, ó ma cabanya,
 Com lo anacoreta al mont,
 Perque allá en la soledat
 Millor parla ab Deu lo cor,
 Y pera, en las nits de lluna
 A la una ab los rossinyols,
 Cantar pera reposar,
 Pus son los cants mon repós.
 Y quant en carro de grana
 Ixe 'l sol per l' horisont,
 Com rey que va á la conquista
 Ab son mantell mes costós,
 Sacudiré la rosada
 De ma cabellera jo,
 Com los moxons de llurs alas
 Y de llurs fullas las flors;
 Y despres de haber resat
 Lo himne del matí al Senyor,
 En llit de fullas y d' herbas
 Me entregaré á un somni dols