Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y 'ls aguts xiulets dels vents
Als que los roures mes forts
Inclinan llurs fronts altius,
Com devant de son senyor
Llurs tcstas y elms plens de plomas
Inclinan los forts barons!
Dolsa es la vida, cabanya,
Quant com un riu entre flors,
Corra sossegada y quieta
Lluny del bullici del mon.
¡Mes ay! que fiu Deu las rosas
Per' los pintats papallons
Y no perque xupás d'ellas
La dolsa mel lo cantor.
Per ço torno á tu, cabanya,
Com lo marí toma al port,
A sa tenda lo soldat
Y á sa casa 'l llaurador,
Per' descansar una nit
De las fatigas del jorn
Y tornar á las fatigas
Del combat ab lo jorn nou.
Janer de 1841.
