Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dels reys de armas que aclamavail
A la reyna de las bellas,
Y ab crits de guerra excitavan
L’ orgull dels mantenedors.
Pus dels torneigs ab qüe un dia
Celebrares tas victorias
Sols te resta en las historias
Un que altra recort guardat;
Pus tos paladins tots dorman
En góticas sepulturas,
Coberts de llurs armaduras
Com per' tornar al combat.
Reyna del mar, tas galeras
Lo mar las ha consumidas;
Reyna del mon, tas banderas
Las han gastadas los vents;
Y ni tens Rogers de Lluria
Per' dar lleys á las onadas,
Ni Erils, Entenças , Moncadas,
Per dar lleys als pobles tèns.
¿Qué dirias á tos pares,
Que l' mon de llurs fets umpliren
Y ab sanch d' enemichs tenyiren
De tos torrents los cristalls,
Si alsantse de llurs sepulcres,
Te demassen, Favencia,
