Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/6

garse deixant en lo paper lo que sentia, com la flor llansa al vent los olors que li sobran.
Al publicarlas no preten sino despertar alguns palpitamens en los cors dels verdaders catalans que se pendrán la moléstia de llegirlas. Lo Gayter del Llobregat no aspira á cenyir la gorra de trobador, ni á puntejar sa lira, puix coneix massa be que romperia sas cordas tant sols arribás á posar sa má pesada en ellas. Bé está que pretengue conquistar la corona lo qui se crea ab forsas suficients pera guanyarla, puix l’ ambició de la gloria favoreix lo vol del geni: éll emperó no desitja tant; axí que demana á los intel-ligents y homes de lletras als quals vingue entre mans aquesta obreta, que no la xiulen, puix seria una crueltat pagar de aquest modo á qui no busca picaments de mans, y al que se presenta al certámen vestit de un modest mantell, y ab una gayta que callará tant prest com se deixen sentir los preludis de una lira catalana.
A molts los semblará una extravagancia, un ridícol anacronisme aquesta col-lecció de poesías llansadas al mitg de la agitació y febre en que viu la societat de resultas dels terribles y espantosos sacudíments que ha sofert en aqueixos últims anys, y tal vegada considerarán al que las ha compostas com un marí sensa cor, ni pietat que, fugint de las borrascas, ha vingut á cantar sobre la roca de la platja, meotres los seus germans batallavan ab las onadas y desapareixian en lo abisme: mes ell pensa dè altra manera. Ha vist que lo nom de Napoleon recordava lo de Alexandre; los dels que guerreijaren per la independencia de nostra patria lo Cid; los dels que moriren per la llibertat lo de Padilla; que lò passat pot influir en gran manera sobre lo present, com aquest sobre lo esdevenidor, y ha cregut que seria molt convenient portar sas glorias passadas á la memoria del poble que treballa y se afanya per sa gloria venidera, y que alguns