¡Oh, si! be 't proba 'l cel; be purifica
Ab lo gresol de afany ton pobre cor;
Ton cor que tal vegada no s'explica
Com en qui 'ns ama tant cab tant rigor.
Ton pobre cor cansat, que al colpejarlo
Lo cel, com se colpeja un diamant,
Creu ja que ho fa tant sols per trossejarlo;
No perque ixe dels colps molt mes brillant.
Ton cor, que com una arpa abandonada
En una nit de vent en un tronch sech,
Sospirar ja no sab altre tonada
Que la del trist y planyidor gemech.
Com es cruël, ó amiga, la desgracia!
Despres que fulla á fulla ha destruit
Tas il—lusions, com de olorosa acassia
Roba lo vent las flors en una nit:
Despres queamichs, y amors, y poesía
Del fondo de ton pit havia pres,
Prop teu tres fossas en un mes obria,
Y 't robava tres cors en un sol mes!
¿Qué estrany donchs que privat dels qui en la terra
Sa ditxa foren, foren son escut,
Y exposat á la sort que li fa guerra
Ton cor se deixe caurer com vensut?
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/70
Aquesta pàgina ha estat revisada.
