Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Qu' en eixa vall de dol y de amargura
 Sos jorns contat hauria per sas penas,
 Sos minuts per dolors,
 Sens' portar á sos llabis de ternura
 May la daurada copa, sens' trovarne
 Sens' espinas las flors.

 ¡Ah! No es cert, ó cegueta, que al obrirse
 Per' tu del cel ab santa melodía
 Las portas de cristall,
 Y al banyarte en lo mar de l' armonía,
 Com se banya lo cisne en l' aygua clara
 Que li fa de mirall;

 Ni volgueres los ulls al mon tornarne,
 A eix trist mon que navega en un mar d' ayre,
 Com una immensa nau,
 Com dels prats y dels monts se olvida l' áliga
 De fit á fit al sol al contemplarne
 D' ayre en son trono blau?

 ¡Ah! ¿no es cert que al obrir los ulls, ó nina,
 A la llum que 's despren com saltant de aygua
 Del trono del Immens,
 De aquella llum que als astres il-lumina,
 Y en la qual roda 'l sol, com una espurna
 Entre núvols d’encens,