Aquesta pàgina ha estat revisada.
En que tot, tot dorm,
La mar en la platja,
La boyra en los monts,
Lo vent entre 'ls árbres,
Lo aucell entre flors,
Y en la herba mullada
Las sombras dels tronchs?
Ballau donchs, ninetas,
Del foch al entorn,
Com cércol de bruixas
Entorn dels carbons;
Pus may mes hermosos
De nits los monts son,
Com quant se dibuixan
Del cel en lo fosch
Ab sa adusta cresta
Y ab son front verdós,
Cenyits d' amples cércols
De flamas y fochs;
De flamas que onejan
Com roigs gamfanons
Dels fochs de un exêrcit
Al trist resplandor;
Dels fochs que las sombras
Dels campanars roigs
Dibuixan estranyas,
Fent mil contorsion,
Sobre 'l fondo negre
