Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 «¿Perqué ;ay de mí! tan contrari,
 Al formarnos lo un per lo altre,
 Fiu lo Senyor nostre fat;
 Tu á fer ton giro diari
 Gom lo sol, jo á ser joguina
 De tots los vents condemnat? »

 Axi á la flor á qui adora
 Y qu' es á un temps sa estimada,
 Son aliment y son niu,
 Deya un papalló que anyora,
 Si 'l vent lo allunya un poch d'’ ella,
 Lo bes de amor de que viu.

 Mes ¡ay! que tantost sa queixa
 Exhala lo vent lo porta
 Lluny, molt lluny de son amor:
 Y en va resistintse deixa
 La pols d' or de sas dos alas
 En las fullas de sa flor.

 Y en vá al cel plorant demana
 Que alas á sa flor li done,
 Ó ell tingue com ella arrels,
 Pas lluny de sa flor galana
 Anà á morir de tristesa
 Baix lo dosser de altres cels.

Agost de 1852.