Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y apreta alegret lo pas,
Pus lo aguarda sa nineta,
Y fa fredor.
Ni ja tal volta demá
Regarás, riu, mas cabanyas
Enramadas,
Ni ton repós turbará
Eix gayté ab cansons estranyas
Y ab baladas.
Pus tot mort en eixa vida,
Tot dels anys la cruel dalla
Ho destrueix:
Tot, dé la terra envellida
Fins al petit bri de palla
Se pudreix.
Febrer de 1809.
