tas las il-lusions de la vida, y que ha volgut desfogarse, deixant en lo paper lo que sentía, com la flor llansa al vent las olors que li sobran.
Al publicarlas no preten sino despertar algúns palpitaméns en los cors dels vertaders cataláns que 's pendrán la molestia de llegirlas. Lo Gayter del Llobregat no preten cenyir la gorra dels trobadors, ni puntejar llur arpa, puig coneix massa be que rompería sas cordas tantost s' atrevís á posar sa ma feixuga en ellas. Be está que aspíre á conquistar una corona lo qui 's creu ab forsas suficients pera guanyarla, puig la ambició de la gloria favoreix lo vol del geni: ell emperó no desitja tant: aixís que demana als intel-ligents y homes de lletras, á quals mans vingue eixa obreta, que no la xiulen, puig sería una crueltat pagar de aquest modo á qui no busca picaments de mans, y al quí se presenta al certámen cobert de un modest mantell y ab una gayta, que callará tant prest com se deixen sentir los preludis de una lira catalana.
A molts los semblará una extravagancia, un ridícol anacronisme aqueixa col-lecció de poesías, llansadas al mitj de la agitació y febre en que viu la societat de resultas dels terribles y espantosos sacudiments que ha sofert en aqueixos últims anys, y tal vegada considerarán al que las ha compostas com un marí sens cor ni pietat que, fugint de las borrascas, ha vingut á cantar sobra la roca de la platja, mentres los seus germáns batallavan ab las onadas y desapareixian en lo abisme: mes ell pensa de altra manera. Ha vist que lo nom de Napoleón recordava lo de Alexandre; los dels qui guerrejaren
