qu' essent ans d' anarhi un llibertí, torná sant de las crehuadas; de Vidal de Besalú, á qui trastoraren lo seny los amors de la Penaultier, orgullosa castellana de Provensa: de Cabestany mort á traició per un marit jelós, que doná á menjar son cor á la que creya adúltera; de Bertrán de Born, lo geni de la discordia dels antichs sigles; lo qui sols ha cantat las guerras qu' encenía, y al qual posá Dante en son infern, portant son cap en sas mans «á manera de llanterna», en expiació y recort dels cors que havía separat y dels llasos que havía romput en vida; de Ricart, Cor de Lleó, lo creuhat invencible que, com diu un antich cronista, sortía sempre de la batalla ab la corassa crissada de fletxas, com una taronja de agullas; dels Berguedáns, dels Mallols y Jordis, y de Ausias March, en fi, lo Petrarca valenciá, que com ell s' enamora en una esglesia, y tingué que plorar com ell la mort de sa estimada? ¿Y deixarém d' estudiar las famosas obras de tants mestres del gay saber, per no darnos la llaugera molestia de apendre la llengua que beguerem ab la llet de las nostras mares, que tartamudejarem quant petits, y que deuríam conservar com un joyell de gran preu, quant no per altra cosa, per la importancia de que gosá en altres épocas y per lo molt que 'ns recorda? Fá un sigle y quart, en lo assalt de Barcelona (setembre de 1714), que 'ls nostres avis batallaren catorze horas seguidas en defensa de llurs antichs privilegis, y que llur sanch corría á doll per los murs, plassas y temples de aqueixa ciutat, pera poder transmetre á llurs nets la herencia y lo idioma que los havían
