Pàgina:Lo gayter del Llobregat - I (1888).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

á la qual no s' exten ni se pot extendre la política del equilibri. Catalunya fou per espay de dos sigles la mestra en lletras dels demés pobles; ¿per qué puig no pot deixar de fer lo humiliant paper de deixable ó imitadora, creantse una literatura propria y apart de la castellana? ¿Per què no pot restablir sos jochs florals y sa Academia del gay saber, y tornar á sorprendre al mon ab sas tensóns, sos cants de amor, sos sirventesos y sas aubadas? Un petit esfors li bastaría pera reconquistar la importancia literaria de que gosá en altres temps, y si Deu permetés que aqueixa idea se realisás algun jorn, y que ingenis cataláns despenjassen las arpas dels trobadors que han estat per tant temps oblidadas, lo Gayter del Llobregat, per escassas que sian sas forsas, se compromet desde ara per llavors á guerrejar en lo lloch que se li senyale, més que sia en la última fila, pera reconquistar la corona de la poesía, que la nostra patria deixá caure tant vergonyosament de son front, y que altres pobles reculliren y se apropiaren.

  Entretant arriba aqueix jorn, lo autor de aqueixos llaugers ensaigs, obra de dos anys de treball y d' estudi, se tindrá per més que premiat, ab tal que puga mereixer de sos compatricis que li diguen lo que á si mateix se deya lo doctor Ballot al fi de sa gramática:


Pus parla en catalá, Deu lin don gloria.
Abril de 1841.