Esten tas alas y volantne canta,
Com l' ángel que, ara puje al cel ó 'n baixe,
Canta sempre al Senyor,
Y en pluja de armonías ta arpa santa
Se exhalará, com un cohet en pluja
De llumenetas d' or.
Vola, Verge; ni t' espante
La distancia que 't separa
D'eixa volta pura y clara,
Com de una hermosa lo vel;
Puig més pel moixonet distan
Dos brots de una sola rama,
Que per tas alas de flama
La terra está lluny del cel.
Y en l' altura en que 't col-loque
Lo vol que darán tas alas,
No tingues por, no, que 't toque
Ningún tir enmatsinat;
Puig ni arrivan á las áligas
Fletxas per nins disparadas,
Ni entela ab sas fogueradas
Lo Etna lo cel estelat.
Puja á munt, puig hi ha una altura
Fins hont los llampechs no arrivan,
Y hont s' espargeix molt més pura
Del rey dels astres la llum;
