Aquesta pàgina ha estat revisada.
Fins á la qual tan sols pujan,
Puig te allí Deu sa morada,
Los olors de la encensada,
Mes no d'enveja lo fum.
- Ángel dels cants, si, remóntat
Y oblidat d'eix mon que oblida;
Busca en Deu, qu' es font de vida,
Més vida per' més cantar:
Y com lo cisne navega
Sense mirar si sa sombra
Sobre bruts gorchs se arrosega,
O d' argent fos sobre un mar,
- Vola tu, y volantne canta,
Sens' cuydar de que ta troba
Pura com Deu, com Deu santa,
Arranque xiulets ó plors;
Que 'l geni á qui 'l mon oblida
Dret te lo mon á oblidarne,
Y al abrich de Deu cantarne,
Com lo moxó al de las flors.
- Agost de 1840.
