Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/340

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rompudas per ferir mes dolorosas,
que llevantme las plomas amorosas
deixan al cor las puntas mes agudas.
Flamas mes eclipsadas que vençudas,
auroras algun dia lluminosas,
ombras ja de ma vista tenebrosas
tenebrosas, mortals, pero volgudas.
Principi trist de penas inhumanas,
terme feliz del ánima afligida
que per alivio son dolor adora;
fletxas seréu y flames soberanas
si lleváu á mon cor la trista vida
per donar á mos ull eterna aurora.


També tè á mes de moltas altras poesias una tragedia [que] du per títol Amor, firmesa y porfía de la que n' ha publicat [fa] poch temps una bona edició lo senyor Magí Pers y Ramona.




VICENS GARCÍA.

O! be n' haja qui 't parí,
Soledat ditxosa en tot!
Defensa no coneguda
segur y regalat port,
fortalesa inespugnable
contra las persecucions,
blanch ahont tiran los savis
y á fé que t' acertan pochs.
Confesso que t' acertí
qu' es venturosa ma sort
y que descanso. ab bonansa
de las borrascas del mon.