Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


son sénher e franch e cortés
e qu' el fe sobre totas res
de sa terra cap e senhor.
E so fon un jorn en pascor
el temps seré e vert e clar,
que se 'l baró volc cavalcar
e fes venir sos palafrés
e sos cavals e sos arnés
e sos companhós totz jostgtz.
E aportet can fon pujatz
un almussa d' aquel semblan
com sela que 'l rey ac denan
donad' ad Almassor premier.
E fetz l' a sazon (?) cavayer
per se mezéus él cap pauzar.
Aisó fes gens meravilhar
per la terra e paucx e grans,
car bom auzet d' aquel semblans
portar capel mas de linhatje
cuy fon donatz per vassalatje:
el linhatje que mant' honor
e mant be e manta ricor
ac ayuda pei lo capel.
El rey venc ab lo temps novel
un jorn josta en sa maizó
si com féron mant aut baró,
e mant onrat, e man valen.
Li disseron: «Sénher, mot gen
e mot car nos avetz tengut,
mas er nos es us mals cregut,
si doncas vos no 'l castiatz.
Us vostre barós s' es levatz