Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ARNAU LO CATALÁ

 Ben volgra s' ésser pogués
 tot lo mal qu' ai fag desfar
 e 'l ben que non ai fag far,
 qu' enaissí 'm fora ben pres
 se 'l bes fos mals e 'l mals bes,
 ia pueis no 'm calgra duptar
 ans fora le bes tan grans
 qu' en fora pars d' on dels sans
era non sai com s' anera de me
tan son li mal gran e petit li be.

 Tan mi sen ver Dieu mesprés
 que 'm cuidei desesperar;
 mas vei qu' eu non o dei far
 quar máiers es sa mercés
 que 'l mieus grans peccat non es.
 Aissó 'm fai assegurar
 pero ben voilgr' atrestans
 viure e de iorns e de ans
a sa honor per meill trober mercé
com ll' ai estat fals e de mala fe.

 Verais Jesucrist, no 'us pes
 s' ieu vos ans de ren pregar;
 mercés non laissés cobrar
 al diabol que tenc pres;
 e s' anc sire qu' iñ plagués