Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/64

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de l'or' en say qu' el bon rei fon perden
ab sos barós et el cam desgarnitz
pels turcx savais mol laiament aunitz;
mas ara 'm plalz car vey que no 'ls oblida,
ans clamaray mentre er cors aia vida.

La rezenzó e 'l sepulcre breumen
(als turcs felós) als convenc a laissar
per que n' an fag mans homs de say crozar
coms, ducx, marqués e 'ls autres eyssamen
per qu' ieu prec sil qu' es visibles Trinatz
ver Dieus, ver hom e ver San Esperitz
que el lur sia ver stella caramida
e 'ls guit e 'ls guart e 'ls perdó lor falhida.
 
Rey d' Aragó de tot mal non chalen
c' avetz conquist de Tortos' al Biarne,
Malhoga, sovengáus d' outramar,
per qu' autre non pot esser tenens
del sieus temple que avet tan gen servit;
e car vos es del mon lo plus ardit
de fag d' armas ni Roma vos convida
acoiretz sai o tot lo mon vos crida.

S' el rey Jacme ab un ters de sa gen
passés de lai leu poyra restaurar
la perd' el dar e 'l sepulcre cobrar
car contra lui Turcx non an garnimen,
qu' el sa n' a tan (vençutz) e desconfitz
pres e liatz, mortz, nafratz e delitz
(de mons) e tors en batalla en ramida
et a conqués so que tanh a sa vida.