Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/91

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


De cor e cors, de boca e voler
á vos suplic ma culpa gran remetra
vostre virtut si mon pobre saber
no ha suplit en la part pus estreta.



MUNTANER.

I.

En nom daycell ver Deus qui feu lo cel el thro,
 En so de genentul faray un bell sermó,
À honor é á laus del casal Daragó:
 E per tal que axi sia la salutació,
Diga cascú, sil platz, que la Verge nos perdó,
 Seny é enteniment quen façam nostre pro
Per est mon é per laltre, e que á salvació
 Vengan trestuyt li compte, vescompte é baró
Qui en est bo passatge de Serdenya habandó
 Metre si e sa terra e sa provessió,
E segran laut enfant Nanfos, ques guanfanó
 E de tota Espanya creximent e crezó.
De llevant é ponent, mig jorn, septentrió,
 Tremblara tota gent qui en sa gepció
De sos payres valents reys En Jaymes ja no zo.
 E vull sapiats cascú, que aquest es lo lleó
Que Sibella nos ditz, que ab senyal de bastó
 Abatria largull de mant alta mayzó,
Que jes hor non diray, que be mentendon pro.