Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/111

11 Torná á enviar altre criat. Emperó ells també feriren á aquest, y umplintlo de vituperis, lo enviaren sense res.
12 Y enviá encara lo tercer, á qui ells feriren també, yl tragueren fora.
13 Digué á las horas l'amo de la vinya: ¿Que faré? enviaré á mon fill estimat, pot ser que quant lo vejan li tingan respecte.
14 Quant los pagesos lo vegeren, pensaren entre sí y digueren: Aquest es l'hereu, matemlo, á fi de que la hizenda sia pera nosaltres.
15 Y trahentlo fora de la vinya, lo mataren. ¿Que fará donchs ab ells l'amo de la vinya?
16 Vindrá y destruhirá los vinyaders, y donará sa vinya á altres. Lo que ohit per los Princeps dels Sacerdots, digueren: Nou permetia Deu.
17 Y ell mirantlos digué: ¿Puix que vol dir aixó que está escrit: La pedra que despreciaren los que edificavan, aqueixa vingué á ser la principal del cantó?
18 Qualsevol que cayga sobre aquesta pedra, se fará trossos; y aquell sobre qui ella cayga, será fet micas.
19 Llavors los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas desitjavan péndrerlo en aquella mateixa hora; puix comprengueren que havía dit aquella parábola contra ells; emperó temeren al poble.
20 Y observantlo enviaren espías ques fingissen homes de be, pera sorpéndrel en alguna expressió, y entregarlo á la jurisdicció y potestat del President.
21 Aquestos donchs li preguntaren, dihent: Mestre, sabem que parlau y ensenyau lo ques just, y que no teniu respecte á personas, sinó que ensenyan lo camí de Deu en veritat.
22 ¿Nos es lícit pagar lo tribut al César, ó no?
23 Y ell coneixent sa mala fé, los digué: ¿Perquém tentau?
24 Mostraume un diner. ¿De qui es l'efigie é inscripció que té? De César, li respongueren.
25 Y ell los digué: Pagau donchs al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu.
26 Y no pogueren rependrer sas paraulas devant del poble, ans be maravellats de sa resposta callaren.
27 S'acercaren després alguns dels Saducéus, que negan la resurrecció, y li preguntaren.
28 Dihent: Mestre, Moysés nos deixá escrit: Si morís lo germá d'algú tenint muller, y no deixás fills, ques casia ab ella son germá, y que alsia descendencia á son germá.
29 Eran donchs set germans. Lo primer prengué muller, y morí sens fills.
30 Y lo segon se casá ab ella, y també morí sens fills.
31 Y la pregué lo tercer. Y axí en seguida tots set, los quals moriren sens deixar descendencia.
32 Y á la fi la muller morí també despres d'ells.
33 Donchs en la resurrecció ¿de qual d'ells será muller, puix tots set la tingueren per muller.
34 Y Jesús los digué: Los fills d'aquest sigle se casan y son donats en matrimoni;
35 Mes los que serán judicats dignes de aquell sigle y de la resurrecció dels morts, nis casarán, ni serán donats en matrimoni:
36 Perqué ja no podrán morirse mes, per quant serán iguals als ángels; y sent fills de la resurrecció, serán fills de Deu.