los quel obeheixen.
33 Y quant oygueren aixó, reventavan de rabia, y consultaren com los donarían la mort.
34 Emperó alsantse en lo consell un Fariséu, anomenat Gamaliel, doctor de la lley, home ben reputat de tot lo poble, maná que isquessen fora aquells homes per un curt espay,
35 Yls digué: Varons d'Israel, teniu compte lo que anau á fer ab aquestos homes.
36 Perqué antes d'aquestos dias s'alsá un cert Teodas, jactantse de que ell era algú; y hi hagué com cosa de quatrecents homes quel seguiren, y després lo mataren, y tots quants li donaren crédit fóren dissipats y aniquilats.
37 Després d'aixó, s'alsá Judas de Galiléa en lo temps del empadronament, y arrastrá tras de sí al poble: ell fou mort també, y tots los quel seguiren foren dispersats.
38 Donchs ara jous dich, que nous fiqueu ab aquestos homes, y quels deixeu estar, perqué si est consell ó aquesta obra es dels homes, se disoldrá:
39 Peró si es de Deu, no la podeu desbaratar, y no sia queus trobeu fins á combátrer contra Deu. Ys conformaren ab ell.
40 Y havent cridat als Apóstols, després d'haverlos fet assotar, los manaren que no parlassen mes en nom de Jesús, yls deixaren anar.
41 Ells sen anaren alegres de devant del consell, perqué havían estat contats dignes de sufrir injurias per lo nom de Jesús.
42 Y tots los dias, en lo temple y en las casas, no cessavan d'ensenyar y predicar á Jesu-Christ.
Nombrament dels set Diacas. Esteve se distingeix entre tots; fa grans miracles, y s'alsan contra ell molts Jueus.
1 En aquells dias, creixent lo número de deixebles, se mogué una murmuració dels Grechs contrals Hebreus, perqué sas viudas eran despreciadas en lo ministeri de cada dia.
2 Per lo tant los dotse convocant la multitut dels deixebles, digueren. No es just que deixem nosaltres la paraula de Deu per servir las taulas.
3 Esculliur donchs, germans, d'entre vosaltres set varons de bona reputació, plens d'Esperit Sant y de sabiduría, als quals encarregarém aquesta obra.
4 Y nosaltres atendrém continuament á l'oració y á l'administració de la paraula.
5 Y agradá aquesta proposició á tota la junta. Y elegiren á Esteve, varó ple de fe y del Esperit Sant, y á Felip, y á Procoro, y á Nicanor, y á Temon, y á Parmenas, y á Nicolau prosélit d'Antioquía.
6 Presentaren á estos devant dels Apóstols, los quals fent oració imposaren las mans sobre d'ells.
7 Y la paraula del Senyor crexía, ys multiplicava molt lo número dels deixebles en Jerusalem. Y una gran multitut de Sacerdots obehía també á la fe.
8 Y Esteve, ple de gracia y de fortalesa, feya grans prodigis y miracles en lo poble.
9 Y alguns de la Sinagoga anomenada dels Llibertins, y dels Cirinéus, y dels Alexandrins, y dels que eran de Cilicia, y del Asia, s'alsaren á disputar ab Esteve:
10 Mes no podían resistir á la sabiduría y al esperit ab que parlava.
11 Llavors subornaren á alguns, pera que diguessen, que ells li ha-
