Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

30 Y amarás al Senyor ton Deu de tot ton cor, y de tota ta ánima, y de tot ton enteniment, y ab totas tas forsas. Aquest es lo primer manament.
31 Yl segon es semblant á ell: Amarás á ton prohisme com á tu mateix. No hi ha altre manament major que estos.
32 Y l'Escriba li digué: Mestre, en veritat haveu dit be, que un es Deu, y no hi ha altre fora d'ell.
33 Y amarlo de tot lo cor, y de tot l'enteniment, y de tota l'ánima, y ab tot lo poder, y amar al prohisme com á sí mateix, es mes que tots los oferiments y sacrificis.
34 Y Jesús quant vegé que havía respost sabiament, li digué: No estás lluny del regne de Deu. Y ja ningú s'atrevía á ferli mes preguntas.
35 Y responent Jesús deya ensenyant en lo temple: ¿Com diuhen los Escribas que Christo es fill de David?
36 Perqué lo mateix David diu per l'Esperit Sant: Diguél Senyor á mon Senyor: Asséntat á ma dreta, fins que posia los enemichs per peanya de tos peus.
37 Puix lo mateix David l'apellida Senyor: ¿d'ahont donchs es son fill? Y una gran multitut del poble l'ohía ab gust.
38 Yls deya en sa doctrina: Guardauvos dels Escribas que aman lo portar vestimentas llargas, y quels saludian en las plassas;
39 Y estar en los primers sitis en las Sinagogas, y en los primers puestos en los festins;
40 Que devoran las casas de las viudas ab pretext de llargas oracions: aquestos serán judicats ab major rigor.
41 Y estant Jesús assentat en devant del arca dels oferiments, estava mirant com la gent tirava diners en l'arca, y molts richs n'hi tiravan molts.
42 Y vingué una pobre viuda, y tirá dos pessas petitas del valor d'una malla.
43 Y cridant á sos deixebles, los digué: En veritat vos dich, que mes hi ha posat aquesta pobra viuda, que tots los demés que hi tiraren en l'arca;
44 Perqué tots hi han tirat de lo quels sobrava; emperó aquesta, de sa pobresa hi tirá tot lo que tenía, tot son manteniment.

CAP. XIII.

Profecías de la destrucció de Jerusalem, y de la segona vinguda de Jesús, ab las senyals que precehirán.
1 Y al exir del temple li digué un dels deixebles: ¡Mestre, mirau quinas pedras y quins edificis!
2 Y responent Jesús, li digué: ¿Veus tots aquestos grans edificis? No quedará pedra sobre pedra que no sia derrocada.
3 Y estant sentat en la montanya del Oliverar de cara al temple, li preguntavan á part Pere, y Jaume, y Joan, y Andreu:
4 Diheunos, ¿quant succehirán aquestas cosas? ¿y quin senyal hi haurá quant totas aquestas cosas comensian á cumplirse?
5 Y responent Jesús, comensá á dirlos: Teniu compte que ningú vos enganyia:
6 Perqué molts vindrán en mon nom, dihent: Jo so lo Christo, y enganyarán á molts.
7 Emperó quant oygau de guerras y de rumors de guerras, no temau; puix es precís que aixó sia: emperó no será encara'l fi.
8 Perqué s'alsará gent contra gent, y regne sobre regne, y hi