lo seu germanet, uns rosaris, dihentli, resals cada dia, que mentres los puguis passar senyal que viuré encara, mes quan no puguis allavoras contam per mort.
Y ab prou angoixa se'n marxá y al esser al dins del bosch, ell que't sent una veu que li diu:
— Girat, girat.
Y tant y tant li va dir, qu'ell que's gira y queda mort.
Y á la noya aquell dia se li deturaren los rosaris á las mans que no pogué passarlos.
— Ay pobre de mi, que lo nostre germá es mort!
Y l'altre diu:
— Ja l'aniré jo á cercar y ab ell la taronja del cim del arbre.
Y la noya que li diu:
— Mes com ho faré pera saber si per cas te mors?
Y 'l germá va donarli un ganivet, dihentli:
— Quan d'eix ganivet ne rajin gotas de sanch, senyal que hauré mort; y se'n va anar.
Y veus aquí que quan fou al mitj de bosch, sent una veu que li diu:
— Girat, girat.
Y tant y tant li va dir qu'ell que's gira y queda mort. Y del ganivet de la noya van rajar aquell dia gotas de sanch, y ella que diu:
— J'aniré jo á salvar á mos germans y á cercarne la taronja.
Y tota resolta se'n entra á dins del bosch y en ell, te sent una veu que li diu.
— Girat, girat.
Mes ella no's volgué girar, ans be agafant los rosaris aná desgrunantlos per lo camí que feya y aixis que'ls
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/113
Aquesta pàgina ha estat revisada.
