Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/16

quan va adonarsen se posá á perseguirlos y prompte 'ls aconseguí. Se tirá al seu damunt y 'ls hauria mort, sino que lo jove era coratjós y de forsa y tenia la rahó y coneixensa, y encara que li costá prou, per fi va matarlo: recullí á la sua mare qu'era tota espahordida y tots dos junts se'n anaren vers un poble vehí, ahont feren posada.
La mare ne cercá feina y posá lo noy á estudi en lo quin mostrá tanta bravesa que ningú volia esser company séu, y d'ell ne fugian, fins que un dia un de valent li cercá bronquina y ell d'un sol cop lo deixá estés en terra. Aná á avisar á la sua mare, prengué la roba y ab ella al coll ne fugí sens saber ahont darla.
Camina que caminarás, veus aquí que va trobarne un home á dins d'un bosch, que á cada cop de má n'arrencava un pi de la terra, cosa de la qual ell ne fou tant agradat, que li digué si volia esser seu company y ≪L'arrenca pins,≫ que tal se deya, ne fou content y junts emprengueren via.
Y veus aquí qu'eran dos, los quals camina que caminarás, ne vegeren un home fornit y gros, tot ajegut á terra com si escoltés alguna cosa y li demanaren qu'es lo que allí feya, á lo que ell feu de resposta, qu'era ≪L'escoltim, escoltaina,≫ que en aquell punt y hora estava escoltant com un gros exércit passava pe'l altre part de terra. Y com era de sa mateixa rassa, 'ls agradá y junt ab ell, n'emprengueren via, quan de prompte ne vegeren un home que ab un cop de grapa, ne girá en rodó una montanya entera.
Li preguntaren com se deya y 'ls digué era ≪'N gira montanyas≫ per lo poder que tenia y que anava per lo mont fent de la seva feina, rahó per la qual ells li di-