Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/46

 Lo gegant tot de mal humor, digué:
 — No sé pas hont es, mes que vagi al palau de la mia germana qui 'n té tres fillas que corran molta terra y allí li dirán, no sens que's descuidi d'advertir que hi va de part meva, perque sino lo matarian.
 Lo Comte 's posá en camí y camina que camina, fins que 'n troba, vora nit, un palau ahont truca.
 — Qui hi ha?
 — So un pasatjer que vinch de part del germá vostre á que 'm digau ahont es lo famós castell del Sol.
 — Ay! no vulgau pas entrarne, que mas fillas son tres gegantas que se 'us menjarian si 'us trobavan.
 Y en aixó ne vehuen arribar la germana gran y lo Comte no te temps mes que d'amagarse á dins del palau.
 — Quina olor de carn cristiana que sento!
 — Ma filla, es lo Comte que ve de part del germá meu, pera que li digam ahont es lo castell del Sol.
 — Si es així que vingui, mes jo no li puch pas dir; ma germana la mitjana, que 'n corra cada dia seixanta lleguas, vint mes que jo, potser que ho sápiga.
 Y arriba la mitjana.
 — Quina olor de carn cristiana que sento!
 Y la mare li diu: — Es lo Comte que ve de part del meu germá pera saberne ahont es lo castell del Sol.
 — Jo no ho sé pas, potser ho sápiga la mes petita que camina vint lleguas mes que jo cada dia.
 Y arriba la petita, la qual, quan ne veu lo Comte, vol matarlo, sino que la mare li diu:
 — Lo germá meu l'envia pera saberne ahont es lo castell del Sol.
 Y diu: — Llavoras, que vingui ab mí. — Y se l'em-