Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/48

gentil que n'era y li demaná si li volia fer mercé del seu amor. Cosa á la qual fou ella plasenta, mes li digué que lo seu pare primer la mataria, avans que consentirhi.
— No tingau por, que 'n tinch prou d'ardidesa, — pus ell volia defensarla.
Mes la noya li digué: — No es així, jo vos diré lo que teniu de ferne. Entrauvos dins lo castell, en la porta del qual, hi trobareu un lleó de guarda; no vos espantessiu pas, perque per mica que ho fessiu vos mataria, entreu dins y quan siau davant lo meu pare demanaume per esposa vostra. Ell vos dirá que no sino feu un impossible, llavors veniu aqui, crideu Rosa florida, que aquest es lo meu nom y jo vos donaré 'l medi per ferlo.
Lo Comte se 'n va anar y al esser al portal qu'era molt estret, ell que 't veu lo lleó que sols de mirar dava feresa y casi no s'hi gosava ficar, mes va arriscarshi y á dins troba lo pare á qui demaná per esposa á Rosa florida, quin va dirli que nó, sino li portava l'anell que feya molts anys havia perdut dins de la mar brusenta; qu' era impossible.
Tot trist lo Comte va cridar á Rosa florida y li contá la exigencia del seu pare, mes ella no s'acobardá, ans li digué:
— Be n'eixirás si fas lo que 't diga. Anem á la bora de la mar y allí me trinxas be, ben trinxada, posant molt esment de que cap gota de sanch ni tros meu, ne caigui en terra, me tiras á dins de l'aigua y llavoras te vindrá molta de son, mes no t'adormisses pas, perque sino may mes podria eixirne.
Lo Comte no ho volia fer per lo molt que la estima-