Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/51

que l'endemá al matí 's llevés primer, li donaria la coca mes grossa de las tres que havia fetas, que á n' el que 's llevés segon, la mitjana, y á n' al derrer la mes petita de totas.
 Los noys se 'n anaren á dormir, y á l'endemá lo mes gran se llevá primer y hagué la coca mes grossa; després se llevá lo segon y li fou donada la mijana y 'l mes petit de tots, pobrissó, fou l'últim en aixecarse del llit y li tocá la coca mes petita; reberen la benedicció del pare, que 'ls encomaná sobre tot que fossin bons minyons y seguissin lo camí dret que 'ls conduiria á la porta del cel, y cadascú ab la seva coca aná eixint de casa seva.
 Lo mes gran, camina que caminarás, se esdevingué lo trobarne per lo camí á una dona pobre, que duya un noyet en los seus brassos y la quina quan lo tingué prop va dirli:
 — Noy, noyet, voldrias donarme un bossí de coca per aquest noy que plora?
 Y ell que li respon:
 — Primer lo donaria á un gos, que no pas á vos.
 Y se 'n va anar. Y quan fou un xiquet lluny, ell que pensa, potser aquesta dona 't diria quin es lo camí del cel, y tornant enderrera li fa dita pregunta.
 A lo qual ne respongué la dona:
 — Ves caminant, caminant y quan siguis un xich enllá, trobarás tres camins, un á la dreta, un al mitg y un altre á l'esquerra, no escullissis pas lo primer, ni tampoch lo segon, sino l'últim, al cap de vall del quin hi trobarás una porta vermella que 't conduirá allí hont pertoca.
 Y 'l segon aná seguint també son camí y quant fou