ná á los seus criats que inmediatament la agafessin y la duguessin á matarla, mostrantli despres com á cumpliment de sas ordres, una ampolleta de sanch y 'l dit mes gros del peu.
Mes los criats ne tingueren molta de llástima, agafaren una gallina que al esser al mitj del bosch mataren, ompliren de sa sanch l'ampolleta, llevaren lo dit á la noya y la deixaren tota sola. Llavoras ella se'n va anar y tot caminant arrivá á una pagesía en la quina la prengueren pera guardar las ocas, y li 'n feren uns sochs y vestit de trossets de fusta que per aixó l'anomenavan la Fustots. Mes ella 'n tenia d'amagat un tot d'or y plomas de canari y cada vegada que anava á guardar las ocas se 'l posava y las ocas la descovrian tot arreu, posantse á cantar desseguida
la Fustots dú vestit d'or.
Fins al davant de los seus amos ho cantavan, los quins ni sisquera 'n feyan gens de cas, ans al contrari la tenian molt aburrida com que sempre se 'n burlavan, y cada vegada que espetarrallava la llenya, deyan que era un poll de la Fustots, que al foch queya.
Y veus aquí que un dia mentres estava guardant las ocas s'ensopegá á passar lo fill del rey, lo qui com la vejés tan ben vestida tota d'or y plomas y tan hermosa, s'hi acostá per estranyesa que del cas tenia y preguntali com era allí ab aquellas vestiduras y fent feyna tan baixa essentne tan gentil y bella. Y la noya li contá com la havian treta de casa seva per la resposta que havia dada, y ho feu ab tanta dolor y senzillesa que 'l
