Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/69

 — Noyets molt estimats, quina casa mes bonica teniu! no mes hi trobo á faltar una cosa.
 — Y quina es?
 — Un estany d'aigua de tots colors.
 — Y ahont lo trobariam?
 — Al castell de irás y no hi veurás.
 Y lo noy emprengué altre volta lo camí. Y camina que caminarás fins que troba lo Castell de lo sabi Salomó.
 Y est li diu: — Ahont vas noy altra vegada?
 Y diu lo noy: — Al castell de irás y no hi veurás á buscar aigua de tots colors.
 Y diu lo sabi Salomó: — Ves y en sent á mitja nit baixará lo pont del castell, hi entrarás y á dins lo jardí veurás en lo estany aigua de tots colors; no la toquessis pas, omplan un gotet d'una de molt roja y bruta que hi veurás al bell costat y tórnaten que tindrás lo que desitjas.
 Lo noy se 'n aná, va esperar la mitja nit y quan vejé aigua tan clara y bonica á dins de l'estany quasi fou tentat de endursen d'ella, mes recordantse del consell del sabi Salomó n'omplí un got de la tant bruta y la portá á sa casa.
 — Ira de neu la vella que 'l noy ha tornat.
 — Calleune, calleune, donas, que si n'ha tornat duas no 'n tornará tres vegadas. Y li donaren cent lliuras mes.
 — Ay noyets, los tant hermosos, quina casa mes bonica! no 'us hi falta mes que una cosa y es un aucell que refila de tots los cants y te las plomas de tots colors.
 — Y ahont lo trobariam?