cara no foren las dotze horas quan de tots punts n'isqueren bruixots y bruixas, y agafant branquillots y llenya seca ne feren una gran foguerada, al voltant de quina hi ballaren sardanas ab estranys crits y cantadas, fins qu'un d'ells posat al mitg de las cendras aná preguntant á tots quinas eran las malas obras que durant la semmana havian fetas.
Un deya que havia rovellat tots los blats d'una masía; altre que havia foradat la taulada damunt lo llit d'una partera, quan plovia; una bruixa, que havia esguerrat tota una llocada; altre que havia fet que 'l llevat se tornés agre y tots los presents digueren de las sevas, fins que al ultim la mes velleta de totas las bruixas digué com ella havia fet la mes dolenta obra, qual era que havia ficat tres serpents á dins lo cos de la filla de la reyna que no la deixavan viure. Totas las demes bruixas s'hi atansaren pe saber com ho havia fet y quin remey la curaria, y ella 'ls digué que era precis pera guarirla recullir la espuma de set caballs y donarli á beure.
Lo traginer s'ho escoltava tot arrupit á dalt del arbre, y quan bruixots y bruixas foren fora, se 'n aná vers lo palau del rey que n'era molt lluny; en lo quin estavan atrafegats los metjes pera trobar remey per la princesa, mes cap sabia quin darli, pus no entenian la malalia. Lo traginer aixi ho va compendre per las conversas del poble y encara que mal vestit s' n aná al palau á dir com ell portava lo remey, mes lo tingueren per alocat y lo feren tornar enrera. Per fi tant va perfidiejarne que 'l deixaren entrar y demaná fessen corre set caballs tan com poguessen fins á desbocarlos, arreplegá quan ho foren tota la bromera que llensavan y la portá á la
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/73
Aquesta pàgina ha estat revisada.
