Y 'l pescador li va prometre, com que pensá qu'eixiria á rebrel lo gosset que cada dia ho feya y encara que molt l'estimava feu pensament de que aixís no li caldria passar mes angunias y miserias. Y lo peix torná á la mar y lo pescador tanta pesca ne va treure que ni gaire be sabia com durla.
Y tot content se'n va anar cap á casa sua, mes quan fou un xiquet lluny en lloch del gos com se pensava, ne trobá á lo seu fill que anguniós per la seva tardansa venia á veure si li era succehida alguna cosa.
Y veus aquí que lo bon home s'en desesperava y resolgué no anar mes á pescarne per por que li sortís lo peix y li demanés de la sua promesa. Mes al cap d'algun temps vejent que no tenia res pera menjar li fou precis tornarhi y se 'n aná á un lloch ben lluny y apartat del de la primera vegada.
Mes tantost fou tirar al mar la trema, com eixirli lo peix á demanarli de la sua paraula, y ell se 'n torná molt trist á casa seva y l'endemá fou lo mateix y aixís molts y molts dias, fins y á tant que lo seu fill li'n pregá li fes mercé de contarli lo motiu de la seva tristesa.
Y 'l pare vejent que no tenia altre remey li esplicá tot lo que passat li havia.
Y diuli lo fill: — Pare, no tingueu por per mí, ni passeu per mí penas, que jo hi aniré content mentres sapia que vos y la mare sou felissos.
Y aixis dihent, pare y fill se 'n anaren á la platja y tantost hi arrivaren vejeren duas naus molt bellas, ab las velas aparelladas y lo peix tot content qu'eixia á rebrels. Y diulos.
— Jo vos prometo que tots dos sereu felissos.
Y mostrá al noy que pujés á dalt d'una de las naus, y va desapareixe.
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/77
Aquesta pàgina ha estat revisada.
