tu 'm prometesses de tornarne y de no deixarte tocar
ni besar per ningú, mes que fossen los teus pares.
Y ell li'n doná paraula y á l'endemá al matí quan fou á vestirse en lloch de las sevas robas ne trobá un vestit de molt bona roba ab una espasa tota guarnida de diamants y esmeraldas y quan fou vestit se 'n aná á la mar y trobá tres naus molt ben aparelladas en una de las quals s'hi ficá y lo transportaren á la platja de Tarragona.
Quan fou allí se'n aná en vers la casa de sos pares, mes ningú hi havia, y preguntant, preguntant los trobá en una casa que pareixia palau de fadas, de tan bella y rica qu'era. Y tantost lo vejé la seva mare que hi va corre per abrassarlo, mes ell trayentse la espasa, li diu:
— Senyora y mare mia: no'm toquesseu pas, puig
som fet jurament de matar á qualsevulla que se 'm atansés encara que fossen los mateixos meus pares.
Y veus aquí que la seva mare hagué gran desitg de saber lo secret del fill seu y no pará fins y á tant que li feu esplicar tot lo que esdevingut li havia. Y quan tot li hagué dit, diu ella:
— Jo posaré en ta butxaca esca y pedra foguera y una candeleta y d'aqueix modo tu podrás sapigué qui
en lo teu llit s'hi fica.
Y al cap de tres dias, lo noy se 'n torna al port y troba las tres naus ab velas negras, y ficantse ell dins prengueren vela per entre fortas onadas. Y en arrivant al palau feu com solia fer los altres dias y tantost coneguè que lo qui era ab ell al llit, ja ne dormia, pica la pedra ab l'esca y encengué la candela y vejé una dama tan hermosa á son costat dormida, que de tan maravellat
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat revisada.
