Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/81

Y á tot aixó sentia's ja lo gegant aprop que feya uns grans bufechs de rabia, y entrant en la cambra, agafá lo jovencel, lo portá á lo mes alt del castell y lo tirá á un bosch molt isart y fondo, fondo, que n'era tot poblat de bestias feras, pera que 'l devoressen, mes cap lo tocava. Y ell que comensa á caminar, y camina que caminarás, arriva á una casa y demana si volian recullirlo, y l'amo li diu: — Que sí, que havian menester pastor pera guardarne sas ovellas.
Y al sendemá al matí li digueren, que se 'n anés á pasturarlas, que ho podia fer per tot allí ahont volgués menos en una montanya de bora la mar salada, perque hi havia una serpent que las devorava totas. Y ell que quan ho sentí tot dret se 'n va anar cap á ella.
Mes vetaqui que en la casa repararen que las ovellas se feyan molt grassas y tractaren de saber ahont las portava y habentlo seguit l'amo pera espiarlo veu que s'encamima cap á la montanya de la serpent, que era molt gemada, y que aquella en lloch de menjarse las ovellas, s'amagava ab uns grans crits de rabia y al mateix temps ohí que lo pastor li deya:
— Ay si tenia un pa calent, un got de vi y lo bes de una donzella.
Y ell que se 'n va anar cap á casa seva y ho contá á sa familia y diu á la seva filla, la quina era molt hermosa.
— Tu hi podrias anar que despres ja't casariam ab ell y tal volta moriria aqueixa serp que tan de mal nos feya en las ovellas. Y la noya que era molt agradada del pastor se n'hi aná molt contenta y li dona lo pa calent y lo got de vi. Y tan bon punt ell tingué tot aixó se'n