Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


     —Be m recorda, Senyor; mas tan gran plaer trobava en ço quem dehieu, e especialment del senyor Rey e de la senyora Reyna, pare e mare vostres, que si tostemps me parlasseu d aquesta materia, no us haguera demanat d altre.
     —Be ho crech, dix ell. Mas dupte he que temps no m defallis a aço que t he a dir.
     »Nostre Senyor Deu havent gran compassio de la tua anima, la qual era disposta a perditio perpetual, per tal com no solament duptaves, ans seguint la oppinio de Epicuri, havies per clar la anima morir qualque jorn ab lo cors; lo contrari de la qual cosa dessus t he fet atorgar, ha ordonat que yo vengues a tu per mostrarte clarament per experientia ço que per escriptures e inductio mia no havies volgut saber ne creure. Tu sabs be quantes vegades ne parlist e n disputist estretament ab